Ja heu pogut llegir les primeres impressions de l'Albert, la veritat és que moltes també les vaig tenir jo els primers dies, sobretot això de voler saludar els occidentals que et creues o veure gent que s'assembla molt a amics i familiars. Curiós, oi?
Ara ja som a Tokyo, a casa del Guille (quina casa!), i ens encanta, aquesta ciutat és increïble. Però abans d'arribar a Tokyo, encara queden temes pendents d'Osaka (quin greu m'ha sabut marxar...). Un d'ells és la cerimònia del te que ens van preparar al Centre. Un alumne de la Montse participa a cerimònies de te i va acceptar ensenyar-nos com funcionen. Tot està molt mesurat i no deixen res a l'atzar. Tots els detalls tenen un perquè: des del tema de la cerimònia fins al bol que fas servir. El ritual té un ordre i uns passos que no et pots saltar, fins i tot el sentit en què gires el bol abans de beure o la mà que col·loques sota han de ser d'una manera concreta, i no pot ser de cap altra.
Així doncs, vam poder compartir una hora de cerimònia on vam veure quin te en pols es fa servir, com es barreja amb l'aigua (molt calenta), es netegen els bols, què es menja per suavitzar el gust del te (és força amarg)... tot acompanyat de música japonesa i amb la Montse i la Maki fent d'intèrprets. Ens vam estalviar alguns formalismes, com ara beure tots del mateix bol, que implica demanar-te mútuament 40 vegades permís per fer servir el bol i per beure abans que el que tens al costat i coses així.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Be ja veig que esteu a Tokio i realment lo del tren bala deu ser tant ràpid que ni tant siquiera surt per cap lloc...., també amb sap molt de greu que no vegeu cap Ferrari ( tres el cap de setmana, dos vermells un de groc) i diversos Porches 911, de totes maneres pot ser que els tinguin amagats de col•lecció, ja sabeu inversions dels japonesos amb pasta. Espero que quan prenguem el té de les cinc la cerimònia sigui en versió curta ja que si dura moltes hores pot ser que no aconsegueixi dormir fins l’hora de l’ Antoni Bassas . Les noves fotos son Nikon D40x ? espero que les instruccions no estiguin en japonès. Ara ja pots anar sol•licitant la fila de la “Bussines class” com a l’anada i així pot ser que sigui menys dura la tornada ja que segons veiem cada vegada t’agrada més el País del sol naixent.
Una abraçada...
Super Aurèlia! Perque desprès no diguis que no em miro el teu blog, encara que no m'agradin massa aquests coses! La veritat és que la visió de Japó que dones és molt més interessant del que em pensava... caldrà anar-hi algú dia doncs! :)
En qualsevol cas, ja et deu quedar poques hores per allà, oi? Bueno, el cap de setmana de Sant Magí ja ens explicaràs més coses!
Que tinguis bon viatge de tornada!
has trobat algú que s'assembli a mi? ;) o sigui que ja has acabat les classes, no? A veure què tal lo del tren bala, deu ser una passada! aquest dissabte ens ho expliques tooooot!
Fins aviat i bon viatge de tornada!
ostiiii ja has tornat o q???? quan mho va dir lolga no mho podia creure!! oh my dog! ejjeje
be q tal ha anat pel pais del hiro nakamura??? xDDDDDD
bueno nena quan ens trobem fortuitament ja mexplicaras tus aventuras y peripecias!!!!! q fort he trobat el teu blog! xDDD
el acoplao de la casa de italia
Publica un comentari a l'entrada