O el que ve a ser Festival del Riu. Això va ser dimecres passat. He decidit aprofitar que els dimecres només tinc una classe per tombar per la ciutat, així recupero els dissabtes "perduts". El dimecres passat hi havia celebracions religioses per bastantes zones de la ciutat. 
Una era a prop de casa meva i hi vaig anar almatí. Vaig tenir la gran sort de poder-hi anar a mig matí, quan encara no hi havia la multitud que es va acumulant al llarg del dia. Vaig estar passejant per un carrer de botigues (com no! aquesta ciutat sembla feta de centres comercials)fins arribar al temple d'on sortien les cofraries (no sé si aquí se'ls hi diu així però em va recordar molt a la nostra Setmana Santa, salvant les diferències religioses i culturals, clar). Eren diferents grups de gent força jove que transportaven altars carregats de llums. Els portaven a les espatlles i al ritme de la música i dels crits dels demés membres del grup, els sacsejaven i els tiraven cap amunt i cap avall. Força impressionant. La música era molt curiosa. 
Després de dinar un okomyiaki (la truita amb verduretes del primer dia) 
vaig quedar amb el Miguel, un dels professors de castellà del centre, i vam anar cap al riu, on hi havia de tenir lloc el Tenjin matsuri i els focs artificials. Per desgràcia els dos teníem classe i no vam poder veure els focs, però vam estar passejant per les paradetes de menjar i jocs que hi havia al voltant del riu i vam veure com preparaven les barques que més tard havien de portar riu amunt, amb els fanalets encesos. Hi vam arribar cap a les 4 de la tarda, encara faltava perquè comencés l'espectacle però ja hi havia gent tombant i cada cop es veien més yukates. Cap al capvespre, quan començava a pondre's el sol, les barques es van omplir de gent que participava a la processó, que, pel que es veu, consisteix en anar riu amunt/avall amb els fanalets de la barca encesos. Per les fotos que he vist ha de ser molt bonic.
vaig quedar amb el Miguel, un dels professors de castellà del centre, i vam anar cap al riu, on hi havia de tenir lloc el Tenjin matsuri i els focs artificials. Per desgràcia els dos teníem classe i no vam poder veure els focs, però vam estar passejant per les paradetes de menjar i jocs que hi havia al voltant del riu i vam veure com preparaven les barques que més tard havien de portar riu amunt, amb els fanalets encesos. Hi vam arribar cap a les 4 de la tarda, encara faltava perquè comencés l'espectacle però ja hi havia gent tombant i cada cop es veien més yukates. Cap al capvespre, quan començava a pondre's el sol, les barques es van omplir de gent que participava a la processó, que, pel que es veu, consisteix en anar riu amunt/avall amb els fanalets de la barca encesos. Per les fotos que he vist ha de ser molt bonic.
El dissabte vam tenir seminari sobre el català i Catalunya. La Montse el va donar en japonès i a mi em va tocar la part pràctica: només diré que vam acabar ballant i cantant En Joan petit quan balla. De seguida que em passin les fotos les penjaré perquè són molt bones. No us podeu imaginar quina sorpresa vam tenir quan els vam veure tan animats saltant i ballant, tan seriosos que semblen...
i edificis tan curiosos com el de la primera foto (fet amb materials orgànics)
Però el plat fort encara no havia arribat! després de dinar, entre carrerons de botiguetes de ceràmica i portes misterioses, vam anar cap al temple de Kiyomizudera. Impressionant. Es troba en un turó, envoltat de boscos. En aquesta cas, s'ha de reconèixer, la pluja va fer que l'atmosfera fos encara més especial. Em vaig quedar sense paraules. El temple és enorme i pots fer un recorregut que et porta entre les diferents construccions i pel bosc. Preciós.
Era una de les possibilitats d'allotjament que tenia però al final els vaig descartar perquè vaig preferir viure amb gent jove i que parlés alguna llengua amb la qual ens poguéssim comunicar. De totes maneres, per agrair l'interès que havien tingut en acollir-me, vam acordar que hi aniria a passar el cap de setmana i així ho vaig fer. El dissabte a la tarda, doncs, la Montse em va acompanyar a casa seva. Una casa antiga, de fusta i molt gran. Es troba dins d'Osaka però lluny del centre. La zona xoca bastant perquè és tota de casetes baixes però, en sec, hi ha un centre comercial de set pisos, o un edifici de 25! 
Com una foundee però sense tant d'oli i amb una cassola menys fonda. Un cop cuit (triga segons a coure's) ho suques tot en un bol amb ou cru (sí sí, vaig menjar l'ou cru...). La veritat és que estava deliciós! i l'ou cru ni es notava...és un plat típic de la zona i es veu que es fa només en ocasions molt especial (casaments, celebracions familiars,etc.), ja veieu com n'era d'important que sopéssim amb ells. Després de sopar, la Montse se'n va anar cap a casa seva i jo em vaig quedar amb ells, tot i que poc després em van dir que anéssim a dormir, que ells normalment s'aixequen a dos quarts de set. Aquí teniu l'habitació on vaig dormir.
