
I entre classe i classe, sempre cau algun aniversari! Va ser el cas de la Marina, una senyora (ella voldria que li digués noia...)mexicana que fa anys que viu al Japó. És molt divertida i sempre està molt pendent de què tot em vagi bé. És del grup dels Capgrossos, els que tenen com a llengua materna el castellà, i vam aparofitar que el dimarts teníem classe per fer-li una petita sorpresa. Li vam comprar un pastís (i quin pastís! de fruites,

llarguíssim) i al final de la classe li vam fer bufar les espelmes!

1 comentari:
Jo vull venir al Japó!!! que bé que t'ho estàs passant!!! quan tornis podries portar mostres del menjar.. tot té una pinta genial jeje!!!
Un petonàs des de Vila-seca!!
Publica un comentari a l'entrada