En Joan petit quan balla...I tant que balla!

Com que hi ha qui posa en dubte que no sigui aquí per treballar... fotos de dissabte passat. La jornada laboral va durar des de les 10.30 fins a les 7 de la tarda. Començo a trobar a faltar els caps de setmana de 2 dies... Bromes a part, dissabte passat, després de la classe de 4 hores (això no és broma, els dissabtes tinc sessió intensiva de 4 hores amb una pausa de 30min. per dinar) va tocar seminari sobre Catalunya i el català. El seminari el donava la Montse en japonès i explicava una mica la història de Catalunya i del català a través d'un PowerPoint. Vaig entendre ben poca cosa, esclar. Però anava seguint els gràfics i els textos i cap problema. Després de la xerrada, vam berenar un pastís que havia preparat la Maki (en principi era un pastís típic català però jo no n'havia menjat mai) i em va tocar intervenir. Per "distreure'ls" i que, com qui no vol la cosa, aprenguessin alguna cosa en català. En principi havia de fer-los classe però ja portàvem més d'una hora de seminari i la cosa no es podia allargar gaire més. Així que vam optar per ensenyar-los a ballar i cantar En Joan petit quan balla, amb les parts del cos i tota la resta.

Doncs va funcionar! i de quina manera...després d'una petita exhibició de la Maki i meva,van començar a cantar ells i d'aquí a fer-los ballar ja va ser facílissim. La veritat és que, veient l'èxit, haurem de fer-ho més sovint.