Temes pendents...els focs!

Si les primeres setmanes van passar volant, aquesta última encara més. No em puc creure que dissabte ja acabem les classes i que només quedi una setmaneta per tornar. La veritat és que me'n vaig amb ganes de tornar!

Aquests dies no hem parat. Des de dissabte passat que cada dia fem un munt de coses i cada cop costa més posar aquest blog al dia... un dels temes pendents és el dels focs artificials! hem tingut la gran sort de poder veure el CASTELL DE FOCS, en majúscules, i tant!

Comencem pel començament... dissabte passat, després de la classe vam anar cap al riu per veure els focs. En total devíem ser uns 12, perquè els meus alumnes també s'hi van apuntar i entre els uns i els altres vam acabar sent un munt. L'espectacle començava a les 7.50h (quina hora més bèstia, no?) però a les 5 ja hi érem. Per tota la riba del riu hi havia les ja clàssiques paradetes de menjar i jocs, sobretot menjar! evidentment ens vam posar les botes. Com que les racions eren bastant normaletes i els preus assequibles vam poder tastar moltes coses.

A les 18.30 vam haver d'agafar posicions. Asseguts sobre una espècie d'estovalles plastificades i de papers de diari, sobre el terra ple de pedres, ens vam adonar que estàvem al mig de molta molta molta gent. De debò, mai havia vist tanta gent junta. Això sí, tots tranquil·lets, asseguts als seus llocs, de manera ordenada i calmada... en cap moment (fins que no va ser l'hora de marxar) ens vam sentir agobiats.

A les 19.50h, molt puntuals, van començar els focs. Al principi no eren res de l'altre món, de fet, més d'un cop se'm va escapar un " a Tarragona també ho tenim això..." o " n'´he vist de millors" però al cap d'un quart d'hora (els focs van durar casi una hora!) va ser com si creixessin i ens vam trobar amb palmeres de colors gegants, les més grans que he vist mai. Eren altíssimes i molt molt grans. Omplien tot el cel. Després d'uns minuts de ritme més baix, van tornar a arrencar amb coets de colors que en feien tres dels nostres, espectaculars. N'hi havia de tots colors i, com al concurs, de formes diferents. Fins i tot va sortir la cara del Doraemon! Tot això acompanyat pels crits, a vegades histèrics, dels espectadors, i de la música que, suposadament, anava a to amb els focs. He d'admetre que sóc anti-piromusicals d'aquests, i la musiqueta ditxosa em va posar una mica negra, però bé, la sentíem poc.

Finalment, després de 40 minuts de focs, la traca final. Sí senyor, això sí que és una traca. Molt de color, molt de soroll i moltíssima intensitat. Val la pena que fem venir els japonesos al concurs de Tarragona.

La sortida del riu per arribar al metro va durar gairebé una hora, que és el que vam trigar a arribar a peu a l'estació que ens duria a casa. Tot i que estàvem molt cansats, i que hi havia moltíssima gent, no es va fer gaire pesat.