Encara em faltava presentar a dos grups més. Els Dracs (catalans) i els Dimonis (japonesos amb alguna noció de castellà, no tots però). Els primers són la Montse (la directora del centre), el Ramon i l'Imma. En Ramon fa com a 13 anys que és al Japó i està casat amb una dimoni (la del cabell curtet i ulleres)i l' Imma fa només 7 setmanes que és aquí. El seu marit és japonès i han decidit venir cap aquí. Aquest grup és genial, ens ho passem molt bé i riem molt. Estem donant un nivell equivalent al nivell C i reconec que com a temari és més estimulant que el bàsic que faig amb tots els demés. A més a més, l'ambient és molt bo i sovint sembla que estiguem en una sessió de risoteràpia més que en una classe de català parlant d'accents, pronoms i històries d'aquestes.Els Dimonis són la Maki (secretària de la Montse i que pràcticament ja parla català), la Yoko, l'Akiko i el Hidekazu. Aquest últim em fa molta gràcia perquè sempre riu i ho troba tot molt divertit. Fins ara havia seguit diversos cursos de català però no hi havia manera de què el parlés, en canvi ara s'ha espavilat i és increïble com millora.
El dissabte vam tenir seminari sobre el català i Catalunya. La Montse el va donar en japonès i a mi em va tocar la part pràctica: només diré que vam acabar ballant i cantant En Joan petit quan balla. De seguida que em passin les fotos les penjaré perquè són molt bones. No us podeu imaginar quina sorpresa vam tenir quan els vam veure tan animats saltant i ballant, tan seriosos que semblen...
2 comentaris:
Eiii si si, posa les fotos ballant! i que surtis tu també, eh?? ;) serà la versió light de "humol amalillo", jojojo
Be, encara que fa dies que no escric, si que puig dir que cada dia, abans d’anar a treballar, coses de l’horari, miro les noticies mes recents al blog. He tornat a mirar “els afers estrangers” del Mikimoto sobre Japó, i anava recordant el programa, encara que clar no sabia qui era el Sr. Tazawa , ni la Montse Marí. Veig que la família Tazawa viuen a Kove; no se si tens pensat visitar-los i de pas enviar-nos unes fotos de la visita.
Diumenge passat, gran premi de Nurburgring... sobre aigua; espectacle i encara que ja saps que no soc de la corda de l’Alonso, les ultimes voltes foren de les que creen afició.. incloent la “bronca” a la italiana del Masa. Per cert hem vist als afers un gran magatzem a Osaka que sembla que els hi agrada molt els japonesos, potser les Nikon.. ja saps, estan bé... ja mirarem per comparar amb les d’ací.
Esperem noticies i mes fotos... bona nit.
Publica un comentari a l'entrada