
Com que hi ha qui posa en dubte que no sigui aquí per treballar... fotos de dissabte passat. La jornada laboral va durar des de les 10.30 fins a les 7 de la tarda. Començo a trobar a faltar els caps de setmana de 2 dies... Bromes a part, dissabte passat, després de la classe de 4 hores (això no és broma, els dissabtes tinc sessió intensiva de 4 hores amb una pausa de 30min. per dinar) va tocar seminari sobre Catalunya i el català.

El seminari el donava la Montse en japonès i explicava una mica la història de Catalunya i del català a través d'un PowerPoint. Vaig entendre ben poca cosa, esclar. Però anava seguint els gràfics i els textos i cap problema. Després de la xerrada, vam berenar un pastís que havia preparat la Maki (en principi era un pastís típic català però jo no n'havia menjat mai)

i em va tocar intervenir. Per "distreure'ls" i que, com qui no vol la cosa, aprenguessin alguna cosa en català. En principi havia de fer-los classe però ja portàvem més d'una hora de seminari i la cosa no es podia allargar gaire més. Així que vam optar per ensenyar-los a ballar i cantar
En Joan petit quan balla, amb les parts del cos i tota la resta.
Doncs va funcionar! i de quina manera...després d'una petita exhibició de la Maki i meva,

van començar a cantar ells i d'aquí a fer-los ballar ja va ser facílissim. La veritat és que, veient l'èxit, haurem de fer-ho més sovint.
1 comentari:
Inmillorable!!!! això no te paraules, m'encanta!!!!
Publica un comentari a l'entrada