Les classes

Després de la primera setmana de classes a puc presentar-vos els meus alumnes. Tinc 5 grups diferents. En principi, cada grup estava format per persones de característiques similars (japonesos que no saben res més que japonès, japonesos amb coneixements de castellà, japonesos amb coneixements de llengües romàniques, castellanoparlants i catalans.)però al final cadascú s'ha apuntat a l'hora que li convenia més i estan tots barrejats. Si a això li afegim que a la gran majoria el català els sembla una llengua marciana (poseu-vos al seu lloc, imagineu-vos aprenent japonès), doncs ja teniu el panorama que tinc. A més a més, s'ha de tenir en compte que per educació o per cultura, no et diuen res si no t'entenen, al contrari: somriuen i fan que sí amb el cap. Però bé, és cert que encara som al principi i que ens hem d'adaptar mútuament; ells a mi i al català, i jo a ells i a la cultura japonesa. Mica a mica...

Els de dalt a l'esquerra són els Capgrossos, els de la dreta els Gegants i aquest de sota els Patufets!

La noia de negre, a la dreta de la foto, és la Montse Marí, la directora del Centre, va participar a la segona part de la classe de dissabte.

Detalls curiosos: és impensable perdre ni cinc minuts de la classe, s'ha de començar a l'hora en punt i mai acabar abans, sinó és com si els estafessis! Imagineu-vos quin canvi amb les nostres classes o amb les d'Itàlia, on deu minuts abans de l'hora d'acabar ja recullen! A més a més, es tiren com a 20 minuts per recollir les seves coses. Es queden asseguts, anant xerrant i comentant la jugada. Com us podeu imaginar, quan són les 9 de la nit l'últim que em ve de gust és quedar-me 20 minuts esperant a què s'aixequin. Doncs sí, van amb tota la calma del món. Però el més curiós és que si han d'arribar tard, encara que sigui només 10 minuts tard, truquen i avisen, això sí que és respecte! Acostumada als italians que apareixien a registrar les notes una hora tard...