Som ja a l'ultim dia d'aquest primer cap de setmana. Es curios perque no es fins a la nit, quan per culpa del maleit jet lag em desperto aviadissim i em passo la nit fent de tot menys dormir, que m’adono que nomes fa dos dies que soc aqui. Tinc la sensacio que ja fa bastant mes. Aixo si, ja puc dir que hi ha cops que em sento una mica marciana, sobretot perque vagis on vagis no parlen altra cosa que no sigui japones, ni una gota d’angles i sovint hi ha qui se’t queda mirant com si mai haguessin vist un accidental. La majoria pero, com si res. El millor la confiansa que mica a mica vas agafant, el primer dia no em vaig atrevir ni a donar un tomb pel barri, avui ja he anat sola al supermecat en bicicleta! si,si, tothom va en bici, surten de tot arreu i les voreres en van plenes. El meu barri es molt curios, hi ha carrerons molt estrets i sovint sembla que siguem en un poble tipic japones, ahir fins i tot hi havia una fira amb jocs per als nens i paradetes de menjar. Hi passen poquissims cotxes i realment et sents en un altre mon.
Es fa dificil escriure cronologicament, sobretot perque hi ha sensacions o experiencies que no tenen una data o un moment concret aixi que anirem mes per temes que tambe sera mes entretingut.
Primer de tot: mites reals i falsos
El primer mite real: com ja he dit abans, no se sent res mes que japones, dificilment trobarem ningu que parli angles. Sembla increible tractant-se d'un dels paisos mes avansats del mon...doncs es aixi. I ells mateixos ho reconeixen.
Segon: es tornen bojos amb el Gaudi. Encara que sembla mentida, a tot arreu on he dit que vinc de Catalunya he trobat gent que em diu "Barcelona! Sagrada Famiria! Gaudi Gaudi!", fins i tot una senyora bastant gran que feia de guia voluntaria al Castell d'Osaka m'ho va dir. Ara ja tinc clarissim cap on aniran les meves classes...Gaudi a sac!
Mite fals i que quan el vaig descobrir em va deixar per terra: no fan servir les targetes de credit. Vaig intentar pagar amb la visa i resulta complicadissim. Les bandes magnetiques son diferents i han d'introduir les dades manualment.I no parlem de treure diners...la majoria de caixers no accepten les nostres targetes perque son fetes fora del Japo. Em vaig quedar de pedra! Nomes a les oficines de correus puc treure diners, per sort en tinc una al costat de casa... Doncs si, estem al pais pioner en tecnologia pero totalment tancat a la resta del mon. Per sort, el Sebastien tambe ha passat per aquestes coses i se una mica cap a on tirar,i no em sento tan impotent.