Un cap de setmana molt tradicional

Doncs sí, aquest dissabte, després de la classe (dissabte tinc classe d'11 a 15.30)vaig anar a casa dels senyors Nakawa. Era una de les possibilitats d'allotjament que tenia però al final els vaig descartar perquè vaig preferir viure amb gent jove i que parlés alguna llengua amb la qual ens poguéssim comunicar. De totes maneres, per agrair l'interès que havien tingut en acollir-me, vam acordar que hi aniria a passar el cap de setmana i així ho vaig fer. El dissabte a la tarda, doncs, la Montse em va acompanyar a casa seva. Una casa antiga, de fusta i molt gran. Es troba dins d'Osaka però lluny del centre. La zona xoca bastant perquè és tota de casetes baixes però, en sec, hi ha un centre comercial de set pisos, o un edifici de 25!

Només arribar ens van servir el tè i van començar a preparar el sopar: vedella amb verduretes que es cou davant teu, a la taula. Com una foundee però sense tant d'oli i amb una cassola menys fonda. Un cop cuit (triga segons a coure's) ho suques tot en un bol amb ou cru (sí sí, vaig menjar l'ou cru...). La veritat és que estava deliciós! i l'ou cru ni es notava...és un plat típic de la zona i es veu que es fa només en ocasions molt especial (casaments, celebracions familiars,etc.), ja veieu com n'era d'important que sopéssim amb ells. Després de sopar, la Montse se'n va anar cap a casa seva i jo em vaig quedar amb ells, tot i que poc després em van dir que anéssim a dormir, que ells normalment s'aixequen a dos quarts de set. Aquí teniu l'habitació on vaig dormir.

L'endemà al matí ja m'esperaven amb un súper esmorzar que consistia en dos ous ferrats, bacon, una amanida, una pasta i un pa de motlle que triplicava el nostre bimbo. Després d'això, sense casi poder-me moure, em van ensenyar el jardí (molt bonic) i vam fer la sessió de fotos pertinent.

Tot seguit va venir la classe de com portar un kimono. O millor dit una yukata, un kimono més senzillet, d'estiu. La senyora Nakawa estava disposada a no deixar-me marxar sense que hagués après com es posa, com es fa el llaç i, finalment, com es plega per tornar-lo a desar.

Em va regalar una yukata de la seva filla amb l'obi (el cinturó), les sabates i la bosseta de mà. Impressionant, no m'ho podia creure. I sí sí, me'l va fer posar i sense parlar altra cosa que japonès em va ensenyar com cordar-lo, apretar-lo...i així fins que ho vaig fer sola. El resultat les fotos que us ensenyava a l'altre escrit i aquesta

La senyora estava encantadíssima i jo feliç! ja us ho podeu imaginar. Fins i tot la vaig gravar mentre em feia el llaç i quan plegava el vestit, val la pena veure-ho.

L'endemà vaig posar en practica la classe per vestir-me per anar a Kyoto i puc assegurar que vaig passar l'examen amb nota! uns senyors que ens vam trobar al tren, ens van dir que anàvem molt ben vestits.